No hi ha hagut temps per a sa famili des nord, Mentre ses hores passaven rà pid d'infant eren allà Poques memòries tenc de sa famili des nord, M'hi aferr ben fort.
Tan fort com s'arrel que cruia sa roca, I puja sa soca per damunt de sa poca història que allà hi Tenc.
Quina errada! quina errada pensar que per no veure'ls no T'estimen tant i que, Com que són lluny no van amb tu. Però ells me veien cada dia, i a ses meves germanes, A ses fotos que hi havia per tota sa casa; Fotos que jo ni sabia que tenien, Però que eren cada dia es record en es nord.