Una parella lingĂĽĂstica
una oportunitat
dÂ’enterrar lÂ’affaire PatrĂcia
fer dissabte emocional
Una estona en cada idioma
trenar una conversaciĂł
jo tÂ’ensenyo, tu mÂ’ensenyes
i ens ensenyem tots dos
Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors
De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys
meÂ’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans
Vaig provar dÂ’impressionar-la
fent un Google dÂ’amagat
“Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”
Cap dels tres li van sonar
Tot mostrant-me lÂ’erotisme
potencial del catalĂ
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis
a millorar el pronunciar”
I si haguessis vist com reia intentant dir cotĂł fluix
hagués dit “Despertaferro! ” l’almogà ver que hi ha en tu
Amic meu, si mai tÂ’hi trobes no tÂ’ho pensis ni un segon
i que la filosofia ens ensenyi a veure el mĂłn
Em va preguntar en què creia
mentre sÂ’empassava el fum
i entrant a una indie disco
vaig citar, es veu, un tal Hume
“Només crec en el que veig jo
i només us veig a vós”
(Quan començo amb formalismes
Ă©s senyal que estic nerviĂłs)
Va dir: “La teva oratòria deixa molt a desitjar
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar”
I entomant aquella mĂ xima amb el mĂ xim de dignitat
jo vaig collir lÂ’ego de terra i ella es va posar a ballar
I com ballava!
Que tot de cop, el cercle es quadrava
I quan Song2 de Blur sonava
xiuxiuejant dÂ’Epicur em parlava
Mentre pujĂ vem lÂ’escala
del seu pis, va deixar anar
“Ara tu tries la trama
ot flueix, deixa’t portar”
I vaig dir: “Fem de viure una festa
fem-ho abans de fer-nos grans
que demĂ serĂ impossible
que demà ja serà tard”
I per un cop les paraules, lÂ’exacta combinaciĂł
van esdevenir alquĂmia, van dissoldre la raĂł
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat
I amb Schopenhauer
vam acabar en un afterhour
I tot parlant de Schopenhauer
vam acabar en un afterhour
Un petĂł, ja era de dia
en un carrerĂł del Born
feliçment, tot condemnant-nos
a buscar lÂ’etern retorn