Dóna comba bomba
quan ix als diaris
notícia i primícia són sinònims rei
heu aconseguit sense massa esforç
enganyar a molta gent
furgaré on no toca i no aniré l’infern.

Dóna comba bomba
quan ix a la tele
notícia i escàndol esdevenen dogma, rei.
El perquè es confon
i la balança cau perquè no suporta el pes.
Furgaré on no toca i no aniré a l’infern

Riures de la realitat
i contar-la fent com fan.
Blanc o negre, roig o verd
que plore la veritat
i ara endevina:
Qui és eixe que amagava
bragues als calaixos?
Què trista pot ser la glòria!

No els preocupa l’equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
Falsos i absurds,
Callen els muts.
No els preocupa l’equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
Falsos i absurds,
Llei de l’embut

amagueu-se venen dispostos
les riallades son massa fortes

el ridícul una ganyota
que la fan molt bé

Y sigue siendo necesaria la respuesta colectiva,
entre valles de lamentos y montañas malheridas,
no apagarà nuestra llama ese viento,
Aunque nos falte el aliento y no cierre la
herida,
y hay una gossa que ladra rabiosa y que ruge
grandiosa una revolución,
no nos afecta tu veneno, que no, y tus jaulas
sirven de poco si nos queda el habla,

Que la tele és un circ i el món una estratègia

Solo el tablero de la guerra

Confonen les paraules i amaguen l’evidència.

Hay tanta cabecita enferma
tiembla, que empuñaremos de nuevo las piedras,
retumbaremos por toda la tierra,
nuevas raíces despiertan

Sigue siendo necesaria la respuesta colectiva,
la conexión Pego-Gandia siempre fuerte,
la llama siempre viva,
escúchalo, Jaume subelo
ponlo allá arriba.

No els preocupa l’equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
Falsos i absurds,
Callen els muts.
No els preocupa l’equilibri
són els amos del trapezi
són capaços de fer-nos creure
Falsos i absurds,
Llei de l’embut